Descargar AudioLibro La Marta diu no! de Cornelia Franz

Ficha completa del audiolibro

• Nombre del audiolibro: La Marta diu no!
• Autor del audiolibro: Cornelia Franz
• Fecha de publicación: 7/1/2009
• Editorial: TAKATUKA
• Idioma: Catalán
• Género o Colección: Infantil
• ISBN: 9788492696123
• Valoración del audiolibro: 9.23 de un máximo de 10
• Votos: 865
• Autor(a) de la reseña: Sesaria Rogue
• Reseña valorada con una puntuación de 9.52 de un máximo de 10
• Fecha reseña: 8/7/2018
• Duración: 21 minutos (14 MB)
• Fecha creación del audiolibro: 14/05/2018
• Puedes escuchar el audiolibro en estos formatos: AU - WMA - FLAC - MP3 - Shorten - Vorbis - MPEG4 - WAV (compresión DEB - TAR.BZ - RAR - CBZ - LZO - ZIP)
• Incluye un resumen PDF de 2 páginas
• Duración del resumen (audio): 2 minutos (1 MB)
• Servidores habilitados: FreakShare - MEGA - Dropbox - Uploaded - FileHosting
• Encuadernación del libro físico: Tapa Dura
• Descripción o resumen: M’ha agradat molt La Marta diu NO!, de Cornelia Franz i Stefanie Scharnberg (ed. Takatuka), un àlbum per a primers lectors que narra amb encert —perquè és tan moderat com clar i es pot explicar amb diversos graus d’intensitat— un intent d’abús sexual evitat a temps i, més important encara, el procés d’adquisició de consciència del dret inalienable el propi cos. La Marta viu només amb la seva mare, qui, per necessitats de la feina, confia l’atenció de la filla a un veí de l’escala, d’aspecte amable i somriure constant, al qual anomenen «avi Francesc». Però quan es queden sols, l’«avi» se li «acosta massa», fa petons que punxen a la galta i piquen (i a la Marta «no li agraden gens»), la seu a la falda i «es posa a acariciar-li el genoll, i no para»… Intenta explicar-ho a la mare, però avui falta el temps i demà es resol amb un somriure. La Marta pateix: potser és ella qui falla? La seva amiga Lilí no sent cap por del seu avi… Però al cap d’uns dies, la Marta esclata de febre i por, i entre els malsons troba la porta per explicar-ho a la mare. Aquesta ha de posar-se les piles i reconeix que li ha faltat temps i atenció. Juntes, mare i filla, aniran a casa de l’«avi Francesc» a dir-li això: «No! No vull més petonets. I ja no vindré més, tota sola, aquí. I a partir d’ara ja no diré avi Francesc sinó senyor Francesc.» No és cap trencament radical; l’àlbum tampoc ha contat que hagi arribat a passar res que sigui punible legalment. El que importa és com s’explica el procés de dubte del nen quan un adult creua la frontera sota el disfraç de l’afecte; com es demana als adults que parin atenció (més enllà de resoldre un problema real, com és el d’on deixar el fill les hores en què no quadren els horaris escolar i laboral); i com es posa la resolució en boca de la pròpia nena, que aprèn a dir NO. Són temes que no agraden, per descomptat; però així i tot sempre val més ensenyar a dir No que penedir-se de no haver-ho fet, i més quan l’amenaça de la pederàstia no ve amb cap avís llampant, sinó sovint disfraçada de gent que estima molt els nens i abusa de la confiança.